martes, 11 de septiembre de 2012

L'independentisme i el descontentament social marquen la Diada

La política catalana viu convulsa. La dramàtica situació econòmica, que ha portat a la Generalitat a demanar l'ajuda financera de l'Estat, fins a 5.023 milions d'euros, acollint-se al Fons de Liquiditat Autonòmica, perquè no pot finançar-se als mercats internacionals, ha provocat un moviment de rebuig, de descontentament social.

Però ha estat el moviment independentista el que ha despertat a molts catalans, que poden protagonitzar la major manifestació catalanista des de 1977, en la qual es va demanar l'autonomia de Catalunya i que pot constituir, segons l'historiador José Enrique Ruiz Domènech, un punt d'inflexió de gran importància.

Mas es fa seu el clam

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha deixat clar en un missatge institucional que el clam que es produeixi en la manifestació serà el seu, encara que considera que "no hi ha batalla més urgent ni repte més important que la sobirania fiscal" de Catalunya. Mas, no obstant això, ha expressat la seva convicció que "mai com ara Catalunya havia estat tan a prop en la seva aspiració i en el seu anhel de plenitud nacional".

Amb la reivindicació del pacte fiscal com a gran fita, que és la petició central de Mas per a tota la legislatura, el Govern de la Generalitat ha encoratjat la manifestació de caràcter independentista, que porta com a lema Catalunya, nou Estat d'Europa. El propi portaveu del Govern, Francesc Homs, va assegurar que no se sentia gens incòmode amb el lema escollit pels organitzadors, l'Assemblea Nacional de Catalunya.

Estratègia de CiU

Pel Govern de CiU, per tant, la mobilització li pot servir per carregar-se de raons i pressionar al Govern que presideix Mariano Rajoy per negociar un pacte fiscal que ofereixi a la Generalitat la clau dels impostos que es paguen a Catalunya, amb una Hisenda pròpia. Rajoy i Mas es reuniran a la Moncloa el 20 de setembre.

Però aquesta mobilització pot deixar en una situació molt delicada al PSC. El seu primer secretari, Pere Navarro, ha tractat de presentar la manifestació com una expressió del descontentament social per les retallades, amb la idea que l'èxit de la manifestació no deixi ferit de mort als socialistes. Navarro és conscient que, malgrat que el PSC no hi serà a la manifestació, alguns dels seus representants més catalanistes sí ho faran.

També el soci de Convergència, Unió Democràtica, el partit que lidera Josep Antoni Duran Lleida, ha viscut les seves contradiccions internes. Duran s'ha afegit a la protesta, adduint, com Navarro, que serà transversal i que molts catalans participaran per motius diferents.

Petició només independentista
El fet és que el debat s'ha viscut amb gran intensitat en els últims dies, amb una presència a les xarxes socials que ha provocat, fins i tot, alguns moments de tensió. Els partits polítics han convertit la Diada en una lluita partidista, en la qual, de nou, sorgeixen els dos eixos que divideixen la política catalana des de la Transició: l'eix nacional, i l'eix social tradicional entre esquerra i dreta.

El canvi, no obstant això, el fet rellevant que condiciona el futur de Catalunya, és que s'ha imposat l'eix nacional, que es pot constatar en la rèplica del president d'Esquerra Republicana a Duran Lleida. "És una evidència. La marxa serà independentista, està convocada per una entitat independentista, té un lema independentista i es veurà una participació independentista massiva", assegura Oriol Junqueras.

Els sindicats, CCOO i UGT, no renuncien, no obstant això, a les seves pròpies reivindicacions socials. I al llarg del dia, en les diferents celebracions, denunciaran "les retallades socials i les polítiques d'austeritat". Però el moviment sindical no s'ha desmarcat de la reivindicació nacional. "El binomi avanç social i avanç nacional és inseparable", s'assegura en un comunicat conjunt.

¿Catalunya fora de la UE?

Tot això pot provocar un punt d'inflexió en la política catalana. L'historiador José Enrique Ruiz Domènech, autor del llibre Catalunya-Espanya, Acords i desacords, considera que la manifestació expressa que la societat catalana va per davant dels dirigents polítics, i que aquests s'han vist clarament superats. Però, lluny de tractar de reconduir la situació, Ruiz-Domènech entén que s'han apuntat al moviment sense plantejar el debat en tota la seva cruesa.

Ruiz Domènech recorda l'afirmació de Montaigne, segons la qual és millor no moure's en temps de crisi.

Però veu en la manifestació independentista un procés que acabarà culminant més ràpid o més tard, i que dependrà "del reconeixement que pugui fer la Unió Europea", perquè per a l'historiador un futur fora d'Europa seria nefast i inviable per a Catalunya.
La qüestió, segons Ruiz-Domènech, és que "ningú ha plantejat el debat de debò, el cost de crear un Estat, la situació de les possibles minories, la qüestió de la llengua, tot". I veu un grau alt de "frivolitat" en tot el procés, que no hauria de passar "en cap cas" per alguna situació similar a la que es va viure en 1934, quan el president Companys va proclamar la República catalana.
Vía: economía digital

No hay comentarios: