martes, 13 de marzo de 2012

Sol•licitem:un bitllet de transport municipal gratuït per les persones que estiguin en situacio d´atur



Els beneficiaris seran aturats que reben un subsidi per desocupació inferior al
SMI, els que reben altres tipus d'ajudes, també inferior al SMI, o els que no
rep cap tipus de prestació però que estan inscrits al Servei d'Ocupació de
Catalunya (SOC) per rebre assessorament sobre llocs de treball i cursos de
formació.



Aquesta gratuïtat s’aplicarà en el bitllets de transport de Sant Vicenç dels
Horts, integrant totes les lineas d' autobusos del Municipi, "s'estudiarà cada
cas per veure si és necessari ampliar la gratuïtat a més d'una zona per
facilitar la recerca de treball en altres àrees", i no descartar que en un futur
s'estenguin la gratuïtat a altres municipis o serveis de transport que colindan
amb Sant Vicenç dels Horts.

Necessitem incloure unes clàsusules socials en els processos de contractacio.

En la situació actual, el paper de les institucions és cada vegada més vital per
ajudar a algunes famílies, i amb l'objectiu de facilitar l'accés a un lloc de
treball a els qui més ho necessiten, el Partit Popular de Catalunya a Sant
Vicenç dels Horts sol·licita:
Incloure unes clàusules socials en els processos de contractació «és
obligació de la nostra Corporació fomentar, des de la presa de decisions
responsables i compromeses, la lluita contra l'exclusió social». I és que,
malgrat les dificultats de la majoria de la població per trobar una ocupació, hi
ha col·lectius que ho tenen si cap més difícil.
Instem a l'equip de govern al fet que, conforme a la llei, atorguin prioritat a
aquelles empreses que contractin treballadors en situació d'exclusió, parats
de llarga durada, discapacitats, dones amb problemàtiques específiques i
aquelles persones que tenen especials dificultats per trobar treball, molts
ajuntaments i institucions públiques ja han incorporat aquest tipus de
propostes donant un caràcter més social als seus processos de contractació i
prevalent el compromís de les empreses en aquest àmbit.


Donem suport a la proposta de l'eurodiputat del PP Santi Fisas

L'Eurocambra va donar un suport massiu -550 vots a favor, 73 en contra i 20
abstencions-a la proposta elaborada per l'eurodiputat del PP, Santiago Fisas,
en què es cataloguen per primera vegada quin tipus de mesures legislatives
que la UE pot adoptar en matèria esportiva.

El ple del Parlament Europeu va reclamar, que la lluita contra la violència als
estadis o contra el dopatge i la corrupció en l'esport, figuren entre les
primeres mesures legislatives que adopti la UE en matèria esportiva, gràcies
a les competències que atorga el Tractat de Lisboa per coordinació i suport a
les polítiques esportives de cada país membre.

La proposta també demana la redacció d'una "Carta europea d'esports
autòctons" que ajudi a la seva difusió o la creació d'un "Erasmus esportiu",
per fomentar la mobilitat de joves atletes.

Entre elles figuren mesures per combatre la violència en els estadis, la lluita
contra la xacra del dopatge o contra la corrupció en forma de frau i tripijoc de
competicions però també mesures per a la promoció de la pràctica esportiva
o aquelles en què l'esport pugui ser un excel·lent vehicle per promoure la
integració, com serien l'organització anual d'un 'Dia de l'esport "o la
designació d'una" Capital europea de l'esport ".

La possibilitat de fer propostes comunes per fomentar el voluntariat en
l'esport, la pràctica esportiva a les escoles i la universitat, la formació
acadèmica dels esportistes perquè quan concloguin la seva carrera es puguin
incorporar al mercat laboral, o per fomentar la integració d'immigrants,
persones amb discapacitats o combatre l'exclusió social en general.
". En aquest capítol econòmic, l'informe també suggereix destacar la
importància del voluntariat, la necessitat que els esportistes tinguin "els
mateixos drets que els treballadors en matèria de seguretat social" o la
possibilitat que l'esport es beneficiï d'ajudes dels fons estructurals
comunitaris. "L'esport a Europa representa, directament o indirectament, uns
15 milions de llocs de treball-el 5,4 per cent de la població activa-i un valor
afegit anual de 407.000 milions d'euros-el 3,65 per cent del PIB europeu -,
d'aquí la seva importància i la necessitat d'adoptar iniciatives ".

Necessitem crear una base de dades bàsica per a professionals i empreses


Des de el Partit Popular de Catalunya a Sant Vicenç dels Horts sol·licitem:
Crear una Base de dades Bàsica de professionals i empreses que elaboren
projectes tècnics d'activitat i que serveixi per posar en contacte a aquests
amb els possibles emprenedors i emprenedores que tenen intenció d'iniciar
una activitat en el nostre municipi i precisen dels serveis de dites
professionals.

L'engegada d'aquesta Base de dades, que tindrà un caràcter merament
informatiu, obeeix al principi d'objectivitat i neutralitat que ha de marcar
l'actuació administrativa en el sentit de no ser possible fer recomanacions
d'uns professionals i no uns altres.

La Base contindrà les següents dades:
Nom o raó social de l'empresari/professional, dades de contacte que
l'interessat vulgui incorporar, branca d'activitat professional, i nº de col·legiat
si escau.

Totes les dades facilitades seran públics.
Per poder accedir a la inscripció en la citada base de dades, s'haurà
d'emplenar una sol·licitud que serà lliurada en Registre Municipal.
La inscripció serà eliminada passats dos anys des de la seva incorporació
inicial tret que se sol·liciti expressament la seva pròrroga, per sol·licitud
expressa del la professional, o bé en aquells casos en els quals es determini
la infracció de l'ordenament jurídic, posant en coneixement de l'interessat
aquesta anul·lació per mitjà de correu electrònic.



L'Ajuntament ha de convertir la família en una prioritat política

L'equip de govern de l'Ajuntament ens dóna la notícia que ens ha baixat l'IBI però no és una reducció com demanden les circumstàncies.

l'IBI en d’altres poblacions de l'Àrea Metropolitana, es redueix un 90% per a les famílies nombroses, un 50% per a persones vídues, un 90% per a persones amb renda baixa o amb minusvalia. Això si és una reducció.

També pensem que tots aquells professionals que exerceixin la seva activitat a casa o en un local de fins a 60 m², tindrien que estar exempts del pagament de la taxa d’escombraries,  igual que els que tinguin locals superiors a 60 m², que generin residus assimilables als domèstics.  En temps de crisi no s’ha de penalitzar sinó oferir més suport en les bonificacions.

La mitjana d'impostos que paga una persona durant la seva vida és d'uns 600.000 € aproximadament iel pitjor que li pot passar a una de família i a l'estat del benestar, és no tenir treball.

Ens trobem en un moment de prendre decisions per ajudar ala més necessitats A l'Ajuntament tenim obligació de garantir a aquestes famílies l'habitatge, la sanitat i el treball, hem de deixar-nos de tanta ideologies i demagògies i prendre mes decisions.

Parlem de retornar els diners que rebem amb els impostos a les famílies més necessitades, també de la proposta que hem fet en el ple per no cobrar els transports urbans a les en situació de desocupació. 


Igual que varem fer amb la salut, en que vam passar de guarir els malalts a prevenir les malalties, hem de fer amb la resta, cuidar la família perquè tingui bona salut, intentar reduir el nombre de famílies desestructurades, augmentar el nombre de naixements, reduccions reals en els impostos directes...


Això s'aconsegueix amb polítiques dirigides a ajudar les famílies i és el que fa falta ara a Sant Vicenç dels Horts.

L'Ajuntament ha de convertir la família en una prioritat política i incorporar-la en el desenvolupament de les seves prioritats.

La monja que fundó la asociación Bayt Al-Thaqafa, premio Memorial Cassià Just

La monja de la congregación de las Franciscanas Misioneras de María Teresa Losada, fundadora de la asociación Bayt Al-Thaqafa, ha sido galardonada con el premio Memorial Cassià Just de la Generalitat en reconocimiento a su labor social en favor de las personas inmigradas.

El premio, que le será entregado por la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, el próximo día 21, hace especial mención a la dedicación de esta religiosa, nacida en Lugo en 1943, a las mujeres y a los niños de familias inmigradas procedentes del Magreb.

La Generalitat concede por segundo año el premio Memorial Cassià Just, que toma el nombre del que fue abad de Montserrat entre 1966 y 1989, con el objetivo de reconocer las aportaciones a la construcción de un espacio común basado en la laicidad como respeto a la diversidad, en el marco de una sociedad moderna, justa y democrática.

El jurado del premio, integrado por la vicepresidenta Joana Ortega; el director general de Asuntos Religiosos, Xavier Puigdollers; el presidente del Consejo Asesor para la Diversidad Religiosa, Francesc Torralba; la profesora de sociología Lena de Botton y el monje capuchino Joan Botam, ha resaltado las cualidades de sor Teresa Losada para concederle el galardón por unanimidad.

El jurado ha valorado especialmente la labor de la monja al frente de la asociación Bayt Al-Thaqafa (Casa de Cultura), una entidad que tiene sede en Barcelona y en Sant Vicenç dels Horts y que se dedica a ayudar a las personas de origen árabe residentes en Cataluña a conseguir su inserción social sin perder sus raíces.

La asociación organiza, entre otras cosas, cursos de alfabetización en catalán y castellano, de promoción de la mujer, de formación profesional, actividades de apoyo a la lengua y a la cultura árabe para los niños.

"La discreción, la acogida, el respeto, el diálogo, el compromiso de toda su vida", son algunos de los valores que el jurado ha destacado de Teresa Losada, que en 2002 recibió la Creu de Sant Jordi.

También ha resaltado "la preparación académica" de la monja, que es doctora en filología semítica, "puesta al servicio del diálogo interreligioso y de promoción de la cultura como vía de integración y convivencia".

domingo, 11 de marzo de 2012

Cerca de 200.000 catalanes sin trabajo y con ingresos que no superen los 641 euros al mes obtendrán descuentos en los bonos mensuales y trimestrales

Coincidiendo con la propuesta que llevaremos al próximo Pleno en el Ayuntamiento de Sant VIcenç dels Horts, para que el transporte urbano sea de coste 0 para personas en situación de desempleo, vemos como se aplicaran también descuentos en toda Catalunya.

A partir de este lunes los catalanes en paro con prestaciones igual o inferiores al salario mínimo interprofesional (SMI), de 641,40 euros, podrán disfrutar de descuentos del 76 al 80% en el transporte público. Estos precios especiales afectarán casi a 200.000 personas de Catalunya, según ha calculado la Autoridad del Transporte Metropolitano (ATM).

Precios variables según la provincia

En Barcelona, las rebajas serán del 80% en el bono trimestral (T-Trimestre). Los usuarios beneficiados pagarán 27,75 euros, en lugar de los 135 euros que abonan el resto. En cuanto a Girona, el descuento será del 78% en el título mensual (T-Mes) y se pagarán 9,90 euros en comparación con los 45,30 euros que cuesta habitualmente.

Por lo que respecta al ámbito de Lleida, se aplicará un descuento del 77% en el bono mensual con un precio para los parados de 8,90 euros, en lugar de los 38,50 euros de la tarifa ordinaria. Y enTarragona, el descuento aplicado en este mismo título será del 76% y los parados pagarán 10,75 euros, lo que significa 34 euros menos que el precio estándar. 

Catalans amb l'aigua al coll

Anotin aquesta dada: de mitjana, un metre cúbic d'aigua potable dut al nostre domicili costa un euro i són 1.000 litres; si adquirim aquesta mateixa quantitat d'aigua envasada en un supermercat, el cost són 1.000 euros. Una altre més: la factura mitjana d'un ciutadà en telecomunicacions ronda els 400 euros anuals; la de l'aigua, uns 80. Grosso modo, per descomptat.

L'aigua és un bé públic. La seva distribució, sanejament i gestió es realitza majoritàriament en règim de concessions a empreses operadores, que és el que paguem al rebut. És la fórmula més habitual als països desenvolupats. A Catalunya, la llei d'acompanyament dels pressupostos ha introduït una sèrie de canvis que suposen, a la pràctica, canviar els límits del camp de joc a meitat del partit.

Hi ha una rebel·lió de les empreses concessionàries contra l'Administració com no s'havia conegut. Per què? És ben senzill: el cànon d'aigua s'eleva als Pressupostos de la Generalitat fins a un 10%. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), l'organisme públic que regula el sector en nom de la Generalitat i que dirigeix Leonard Carcolé, ha obert una croada contra les concessionàries per cobrar el cànon, que ara pagaran doblement els usuaris i les empreses encarregades del subministrament. Els demanen que siguin més eficients i absorbeixin la pujada amb els seus marges de benefici. Les companyies, no obstant això, sostenen que el marge és ja inapreciable i que per més eficaços que siguin la realitat no dóna per més.

La situació de l'ACA és terrorífica: ingressa uns 450 milions anuals en concepte de cànon, però té un deute imponent (1.250 milions d'euros, amb uns interessos diaris de 150.000 euros) i una impossibilitat manifesta de refinançar-se al mercat bancari. El corol·lari: l'entitat que construeix les infraestructures (canalitzacions, depuradores, dessalinitzadores…) està en virtual fallida. Si no fos una entitat pública, els seus llibres comptables haurien visitat possiblement el jutjat a instàncies d'algun proveïdor.

CiU ha decidit que paguem més els usuaris i que contribueixin les empreses concessionàries. El PP, que li dóna suport polític sense cremar-se les celles públicament, no ho veu clar. Mentre uns i uns altres s'aclareixen amb l'assumpte, Cardolé ha canviat també les regles de recaptació de l'IVA. Tots els especialistes tributaris de cert nivell asseguren que s'ha equivocat i que la seva errada li costarà a l'ACA uns 100 milions d'IVA d'entrada i uns 20 més anuals. Diners, és clar, que aniran a les arques centrals d'Hisenda, a Madrid, mentre aquí es debat acaloradamente sobre el pacte fiscal i el dèficit català...

Tot això no passaria d'un episodi més de batalla política entre castes dirigents si no fos perquè a l'epicentre d'aquest terratrèmol líquid conviuen un heterogeni nombre d'empreses concessionàries que poden sofrir de manera clara l'impacte d'aquest despropòsit. Aigües de Sabadell; de Terrassa; de Manresa; Aqualia (de FCC, a Lleida); unes altres fins i tot més petites… i el gegant Agbar es queixen que ningú hagi tingut en compte la seva existència a l'hora d'adoptar mesures com la del cànon de l'aigua o l'IVA. Diverses són cotitzades, fins i tot alguna té socis estrangers que miren l'assumpte amb majúscula sorpresa. Les més petites poden entrar directament en pèrdues per l'aplicació de les mesures i, per exemple, a Lleida pot acabar pujant fins a un 30% el preu que es pagui per l'aigua.

És clar que el concepte de copagament (o repagament com li diu alguna esquerra) no se circumscriu a la sanitat catalana i a l'euro per recepta que s'aplicarà al juliol. El copagament s'estén com una taca d'oli a molts altres àmbits. El de l'aigua és un capítol més d'una reformulació del sector públic català sota la coartada de la crisi. És un debat ideològic que mereix una reflexió més profunda que la que pot abastar aquest article. Però el que té menor discussió és que quan es prenen decisions d'aquestes característiques els impulsors de l'assumpte siguin tan incompetents que es mostrin incapaços de trobar espais de consens públic.

És una realitat que els catalans estem amb l'aigua al coll. No obstant això, alguns dels nostres dirigents segueixen enrocats en l'autoritarisme, la errada redundant i la crítica al passat mentre s'arrisquen a ofegar a la ciutadania amb decisions no sempre meditades i consensuades. El Govern de Mas sustenta part de les seves actuacions en la incompareixença de l'adversari socialdemòcrata i per aquest motiu a ningú li estranyi que se sentin forts per portar-nos a unes noves eleccions el 2013. Revalidaran, sens dubte, però alguns catalans que avui estan aigua al coll potser ja s'hauran ofegat llavors.
Via: Economia Digital BY Xavier Salvador

jueves, 8 de marzo de 2012

¿Por qué no hay ni habrá crédito?  

En la actualidad, no hay crédito en España. El aumento de la liquidez generada por el BCE ha provocado un aumento de las compras de deuda pública por parte de las entidades financieras y ha generado una disminución de su tipo de interés. No obstante, dicha liquidez no ha llegado al sector privado.

En diciembre, el importe del crédito hipotecario, históricamente considerado como el más seguro, descendió en un 0,5% respecto al mes anterior y en el 5,98% en relación a 2010. En ambos períodos, el volumen de los nuevos préstamos concedidos fue inferior al de las amortizaciones realizadas por familias y empresas. Una cifra totalmente diferente a la observada en la anterior crisis: en 1993 creció un 15%.

La inexistencia de crédito tiene en gran medida que ver con un sistema bancario español extremadamente frágil. Ni ahora, ni desde que se inició la gran recesión, una completa reforma financiera ha sido verdaderamente una prioridad. Al principio de la crisis se consideraba que no era necesaria. Así, en septiembre de 2008, Zapatero declaró en Nueva York; “España quizá tenga el sistema financiero más sólido del mundo”.

Para nuestro presidente, el secreto del éxito era la gestión realizada por el Banco de España. En concreto, la creación de las provisiones anticíclicas y la prohibición de sacar fuera del balance determinados activos, tales como los vehículos estructurados de inversión (SIV). No le importaba que en 2006 (el último año del boom inmobiliario) las cajas y bancos españoles tuvieran previsto otorgar alrededor de tres, cinco y siete veces más crédito hipotecario por habitante que Estados Unidos, Reino Unido y Alemania, respectivamente. En nuestro sistema bancario, aunque no había hipotecas subprime, existían multitud de unidades de una especie aún más peligrosa: las made in Spain.

En el epicentro de la crisis, el Banco de España reconoció la existencia de algunos problemas. No obstante, los limitó a determinadas cajas. Incitó a la realización de fusiones, pero delegó en los políticos su ejecución. Algunas unieron a entidades de la misma comunidad autónoma, otros de distinta región gobernadas por el mismo partido político. En la mayoría de los casos, se generaron entidades con un escaso tamaño por volumen de activos o con escasísima solvencia.

La llegada del PP al poder no ha supuesto ningún cambio. Ha realizado la penúltima reforma financiera. Ha cifrado el agujero de las entidades en 52.000 millones y ha dado implícitamente a la mayoría de ellas un plazo de dos años para que lo solucionen. Tal y como ha hecho en diversas ocasiones el Banco de España, ha infravalorado las pérdidas actuales y futuras de nuestros bancos y no ha generado ningún mecanismo a corto plazo para reactivar el crédito.

En los próximos dos ejercicios, los bancos españoles tendrán como principal objetivo finalizar las fusiones emprendidas, no importándoles demasiado si su volumen de negocio aumenta o disminuye. Es decir, mirarán hacia adentro, en lugar de hacia afuera. Debido a ello, difícilmente el crédito bancario aumentará en la medida necesaria para favorecer la reactivación económica

Increíblemente, los sucesivos gobiernos coinciden en que no es necesario acelerar la reforma financiera, ya que España dispone de casi todo el tiempo del mundo para sanear a sus entidades. Hace dos décadas, los gobernantes de Japón pensaban lo mismo. Por ello, tardaron ocho años en empezar a reconstruir con sensatez su sistema bancario. Espero y deseo que su posterior evolución económica y la nuestra no sea similar.
Vía: Economía Digital by Gonzalo Bernardos